Teoria del Coneixement

Teoria del Coneixement/ Sistema conceptual/ “Characteristica universalis”

En construcció

(ve de la pàgina principal [=”Home“] “Mathesis universalis”/ Ciència universal/ Teoria holística)

Fa més d’un segle, FREUD aportà que els sistemes d’informació simbòlics de la psique, regeixen el prolífic comportament humà.  La seva base no es directament material, sinó que son unes senyals i símbols de codificació pràcticament desconeguda, que circulen pel sistema nerviós.

… com s’anirà veient aquí mateix, s’ha demostrat (1996, C. UDINA “Sistema conceptual*) què el coneixement humà es representa i descriu perfectament en base a informacions elementals, les tríades cognitives formades por dos conceptes relacionats (aRb), amb les que mitjançant la seva agrupació i estructuració virtual es forma qualsevol coneixement por complexa i profund que sigui.

* Podeu consultar la versió original (2008) de la corresponent web en: Català, Castellano/ Español i English.

La informàtica, uns sistemes d’informació simbòlica en base a senyals que circulen pel hardware material (notem l’analogia amb la psique), ha revolucionat la civilització, permetent unes tecnologies (comunicació, …) i automatismes (la mal anomenada “Intel·ligència artificial”, …), …

Com coneixem?  És habitual, entre persones, Institucions, Revistes, … plantejar quins son els reptes més importants que té per resoldre la Ciència.  Hi ha respostes des de les més específiques i egocèntriques fins a les d’interès inqüestionable.  Fa molts anys, el meu repte fou resoldre la enorme incoherència entre el gran coneixement de la fenomenologia externa a l’home (moltíssimes coses en tots els àmbits possibles) i el nul coneixement de la nostra pròpia fenomenologia cognitiva interna, la que ens permet l’anterior bastíssim coneixement extern.   “Conèixer com coneixem” ens permetria millorar tots els nostres reiterats processos d’aprenentatge/ coneixement i auxiliar-nos de potents eines tecnològiques de suport.  I aplicades a qualsevol àmbit.

¿Què son les “Characteristica universalis” que proposà LEIBNIZ fa 300 anys?, doncs una cosa tan actual i important com:

Un “alfabet” propi del pensament humà en el que cada concepte fos representat per un únic caràcter real.  Es obvi que si poguéssim trobar caràcters o signes adequats per a expressar el nostre pensament amb similar claredat i exactitud com la aritmètica expressa els números, o la geometria les línees, totes les investigacions que depenen de raonaments es podrien fer mitjançant la gestió d’aquests caràcters com si es tractés d’un procés de càlcul numèric.  Els pensaments complexos estarien representats per la combinació de caràcters de pensaments simples.

¿Què es el Sistema conceptual?

Una potent eina metodològica (unificadora de matemàtica semiologia semàntica i psicologia) que permet estructurar, definir, representar i codificar de manera inequívoca i exacta tots els conceptes i tots els coneixements. Aquestos es descomponen en els seus elements simples, i poden ser composats i operats lògicament els uns amb els altres (les “Characteristica universalis” de LEIBNIZ). A la vegada, la seva recuperabilitat es òptima, sense “soroll”.

Des dels “Sistemes numèrics posicionals (binari, …, decimal, …)” amb els que avui representem tan eficientment els números (=representadors del concepte “Quantitat”), el “Sistema conceptual” és una “Extensió algebraica” a tots els conceptes, numèrics o no, traslladant les seves característiques de intuïtivitat exactitud i operabilitat.

Mitjançant els “Sistemes numèrics posicionals”, quantitats vistes per primera vegada com 64 785 213, podem valorar-les i comprendre-les immediatament per les seves relacions amb altre quantitats, doncs de la mateixa manera, mitjançant el “Sistema conceptual” també podem representar tots els conceptes i coneixements, d’una manera fàcil, exacta, intuïtiva i comprensiva (per les seves relacions).  No hi ha lloc per a ambigüitats ni demagògies.

Tal com hauria estat difícil intentar explicar el fenomen d’Internet o la Telefonia mòbil fa només 50 anys, els enunciats anteriors poden sonar a ciència ficció, o ni tan sols entendre’s.  Lo ideal seria simplement utilitzar-lo, sensitivitzar-lo, però el Simulador actual es uni-usuari i amb un intercomunicador per a treballs d’administració.  Tot i què permet demostracions significatives, s’està treballant en migrar-lo a suport obert en Internet (“Migración de arquitectura tecnológica y de datos de un Sistema Conceptual“, Carlos GONZALEZ, 2016, 221 pàgines),  ),  i també un intercomunicador adaptable a las diferents edats dels usuaris.  Amb això es permetria  a tercers, desenvolupar les múltiples aplicacions  posibles.  Veure-les en “Aplicaciones” de la Web del 2008.

En els diversos documents enllaçats es troben impressions de pantalla dels corresponents temes tractats.  Aquí se mostra la del concepte “Forma”, que estableix més de 200 relacions amb altres conceptes.

El Simulador dispone actualmente de 50 000 conocimientos simples, que por la estructura del Sistema conceptual son estrictamente Metadatos, que pueden generar otros conocimientos derivados.  Así, se definen 20 000 conceptos “exactos” y unos 500 000 conocimientos significativos derivados.  No se trata de un texto “enciclopédico” sino que solo de enlaces automáticos entre conceptos, lo que va definiendo los conocimientos mediante las relaciones subyacentes.  Un “Hipertexto” exhaustivo y comprensivo, a diferencia del Hipertexto tradicional, donde, además, los enlaces se establecen “manualmente”.

Para cada elemento del pensamiento (concepto, conocimiento, …) el Sistema conceptual dispone de un código interno único, alfanumérico (el equivalente a los números), gestionado por el ordenador, pero que el usuario no necesita conocer.  Ver “El código del lenguaje“, 2001, 44 páginas).

No se trata de un idioma nuevo (los conceptos y conocimientos !no dependen de uno u otro idioma!).  Al revés, el Sistema conceptual tuvo su origen en el año 1984 al intentar construir un Producto universal (en su significado algebraico) para todos los idiomas existentes  (véase “Classificació i posterior recuperació de la Informació” (2008, 35 páginas en catalán).

Cada cual puede expresarse en su idioma, y el Sistema conceptual permite desambiguar y corregir sintácticamente, análogamente a un corrector ortográfico con la ortografía, por lo que puede hacer de traductor exacto e inmediato entre cualesquiera idiomas que lo hayan indexado. Ver “Conferencia del Search-congress 2009” (pp. 15-16).

Dos ejemplos bien diferenciados.  “Sedan-Coupé” es un concepto sensitivo pero muy específico.  Su definición exacta requiere 12 abstracciones (nivel jerárquico 12; Sucesión convergente de CAUCHY de 12 términos) debidamente ordenadas (Sistema de 12 ecuaciones cuyas incógnitas son las abstracciones; Matriz diagonalizada de dimensión 12).  “Elemento nilpotente (de un Ideal nilradical)” es un concepto sumamente virtual de la Geometria algebraica, cuyo estudio requiere previamente de decenas de tratados matemáticos, pero que con un Sistema conceptual es directamente asequible por sus 10 abstracciones, 8 de las cuales de comprensión elemental.  Una perspectiva que constata la integración de disciplinas tan tradicionalmente irreconciliables cómo matemática, psicología y lenguaje (a través de la semiología y la semántica intrínsecas). Véase en “Bases matemáticas…” (2015) la “Sucesión algebraica exacta corta” (pp. 8 a 13);  y “Element nilpotent (i Sedan-coupé): aproximació a un complexe concepte de la matemàtica” (2009, 16 páginas en catalán).

A su vez, el “Sistema conceptual” presupone disponer de una Representación de los procesos cognitivos humanos, tanto de su funcionamiento cómo de su progresión con la edad, lo que fue la aspiración de PIAGET, o la conclusión de lo que inició BOOLE hace más de 150 años con sus “Las leyes del pensamiento” (“The Laws of Thought”, 1854).  Responde, pues, a la pregunta pendiente “¿Cómo conocemos?”

Lo que seguirán son documentos sobre los principios teóricos del Sistema conceptual (matemáticos, psicológicos, semiológicos y semánticos), y una colección de demostraciones del simulador transcritas a texto.

La Web ya citada del 2008, en la pestaña “Proposta“, se hace una breve exposición. Cuando se lo expliqué a Ferran, escribió éste claro, contundente y brevísimo escrito: “El meu amic Carles“, de 1999.

El documento “Breves comentarios a la estructura simbólica intrínseca del pensamiento“, de 1999, en castellano, es más científico pero sin dejar de ser didáctico y breve.

Los dos documentos básicos del “Sistema conceptual” son:

– “El kerigma del pensament. L’estructuració del pensament i del coneixement” (2007, 50 páginas en catalán).  Es la perspectiva psicológica que describe  -de una manera completa y por primera vez (de aquí “kerigma”)-  el progreso de las facultades cognitivas del hombre. Cómo si fuera la autobiografía cognitiva de cualquier persona. Dicho documento incorpora integradamente los aspectos matemáticos.  Semántica intrínseca, el nexo de la matemática i la psicología.  AutoAplicacions.  Dualitat algebraica i Operador “Star”.  Ver el sub-menú “Mathesis universalis“.

– “Bases matemáticas del Sistema conceptual (intrínseco y exacto)” (2015, 82 pàgines en castellano). Es la perspectiva matemática recíproca del anterior, añadiendo elementos propios de la “Mathesis universalis“. Dicho documento incorpora integradamente los aspectos psicológicos.  Es una recopilación de documentos del 1996.

Por mucho que el lector busque  (hoy es bien fácil con los “Buscadores” de Internet),  podrá comprobar que ambos documentos contienen más de un centenar de aportaciones totalmente nuevas e importantes.

Cinc importants documents complementaris son:

– “Què és la Conscienciació?“,  2007,  76 pàgines, ja comentat en la pàgina inicial “Mathesis universalis” pels seus continguts integradors de psicologia, matemàtica, biologia, genètica, …

– “¿Qué es la Inteligencia?“, 2008, 35 pàgines traduïdes al castellano/ español per Juan REMENTERIA.  S’exposa la seva definició més estricta/ exigent, res a veure amb els simples automatismes de la abusivament anomenada “Intel·ligència artificial”.

– “Classificació i posterior recuperació de la informació” (2008, 35 pàgines). Anàlisi i explicació dels processos de classificació i recuperació de la informació, que a la vegada resegueix l’heurística que va a portar al Sistema conceptual entre 1984 i 1996.

– “Procedimiento asistido por ordenador para la representación de elementos producidos por el pensamiento” (2001, 37 pàgines en castellano)  Memòria completa abans de resumir-se i adaptar-se al format legal de les Patents.  Exposa, tan els fonaments teòrics d’un Sistema conceptual intrínsec i exacte, com els procediments més bàsics de simulació informàtica dels processos cognitius del pensament.

– “Conocer cómo conocemos, para buscar a la perfección.  El paradigma basado en el Sistema conceptual” (2009, 19 pàgines més annexos, encastellà) Conferència en el “Search congress” sobre el Sistema conceptual que va ser molt ben entesa i amb ressò, pel que és recomanable llegir.  Interessant exemple d’analitzador i corrector sintàcticDesambiguació.  Amb dos didàctics annexos. Annex 1 i Annex 2

Escrits en el seu dia en “WordStar”, están pendents de migració als formats actuals (pdf), el document bàsic inicial del 1996:

“Diccionari intrínsec i Llenguatge natural (Anàlisi i Síntesi)”, 252 pàgines,

així com els seus 6 documents complemetaris:

– “Diccionarios universales/ intrínsecos: Introducción”, 1996, 8 pàgines, en castellano;

– “Estructuració de la natura, l’artificialitat, la realitat i la virtualitat.  Representació matemàtica i conseqüències psicològiques”, 1996, 29 pàgines;

– “Aspectes matemàtics i psicològics de la representació conceptual en Terminologia”, 1996, 33 pàgines;

– “El Mètode com sistema estructurat a partir del coneixement. Representació matemàtica i conseqüències psicològiques”, 1996, 23 pàgines;

– “La inteligència, el pensament i el llenguatge humà en els Simis, des de la perspectiva de l’estructuració en nivells de progressiu complexament”, 1996, 20 pàgines;

– “Hacia una propuesta de representación conceptual independiente de las lenguas”, 1997, 30 pàgines en castellano;

En ells s’enuncien diversos elements de la Ciència universal: semiologia intrínseca i semàntica intrínseca (integradores de la matemàtica la psicologia i el llenguatge); les tipologies de ciències; els nivells de complexament; les transferències d’elements metodològics, …

Ja està disponible “Les Relacions del Llenguatge“, 1996, 103 pàgines, on s’exposen detalladament el centenar de facultats específiques que conformen el coneixement humà, obtingudes, entre 1987 i 1995, analitzant amb un programa d’ordinador els invariants geomètrics dels elements del pensament.  Una fèrtil i inèdita aplicació de la Geometria algebraica al llenguatge.

Semiologia i Semàntica

Tríptic”  (1998, 36 pàgines)  Tres documents sobre semiologia i semàntica que detallen diversos errors greus en que incorre el llenguatge en qüestions bàsiques, pel que arrosseguen a tota la lingüística. Una constatació inequívoca de l’arbitrarietat i la manca de rigor d’aquestes disciplines, sacramentalitzat pels diccionaris de la llengua. En el tercer document, la significativa demostració “L’ús dels diccionaris: ‘ludoteca’, ‘botànica’, i ‘signatura'” s’ha actualitzat a “Bases matemáticas del Sistema conceptual”.

‘per’ i ‘per a’: equívocs actuals i proposta de criteris d’utilització fàcil i inequívoca.” (1998, 44 pàgines)  Escrit que detalla un error greu en que incorre el llenguatge en qüestions bàsiques com és el cas de la semiologia lingüística, pel que arrosseguen a tota la lingüística.  Anàlisi dels criteris de P. FABRA, J. COROMINES i J. SOLÀ (que va menysprear l’escrit).

Resums

L’arbre de la saviesa” (1996, 1 pàgina)  Resum del Sistema conceptual evocant Ramon LLULL (1232-1316) (2001, 1 pàgina)

Doble hoja” (2001, 2 pàgines en castellano) Brevíssim full doble de resum del Sistema conceptual (2001, 2 pàgines, en castellano)

El meu amic Carles” (1999, 4 pàgines)  Breu, contundent i entretinguda reflexió d’En Ferran ESPIELL sobre el Sistema conceptual

Sistema conceptual para no conceptuales” (2009, 6 pàgines en castellano)  Breu introducció al Sistema conceptual d’En Ramon BARTOMEUS (Fundació IWITH)

Demostracions

Forma: un exemple del sistema conceptual”  (2008, 23 pàgines)  El concepte “Forma” i les més de 200 relacions que estableix amb altres conceptes, és un il·lustratiu exemple de la potència comprensiva d’un Sistema conceptual, així com per a diferenciar “paraula” i “concepte”. El document “Element nilpotent (d’un Ideal NilRadical)” d’aquesta mateixa Web, complementa aquest document.

Element nilpotent (d’un Ideal NilRadical)”  (2009, 16 pàgines)  Definició d’un concepte molt virtual de la Geometria algebraica, l’estudi del qual requereix prèviament de desenes de tractats matemàtics, però què amb un Sistema conceptual és directament assequible per les seves 10 abstraccions, 8 de las quals de comprensió elemental.  Complementa el document “Forma”.

Marketing relacional”  (2003, 12 pàgines)  Anàlisis del llibre “Marketing relacional” de P. J. REINARES y J. M. PONZOA, ben valorat en el seu dia. Tot i els nuls coneixements anteriors d’aquest àmbit, va permetre una ràpida lectura, reduint-lo a uns limitats elements cognitius (conceptes i relacions), detectant inconsistències i mancances, així com diverses pàgines inútils.

Estel”  (1999, 7 pàgines)  Desambiguació. Constatació de la inutilitat dels Consells de redacció i Censors de les revistes.  El Sistema conceptual permetria analitzar articles i comparar-los amb d’altres anteriors per a veure si aporten quelcom nou.  Això permetria reduir en un 90% la literatura científica.

ISER, Wolfgang”  (2007, 7 pàgines en castellà)  Document que pot ajudar a lingüistes i filòsofs a situar el Sistema conceptual en relació als seus coneixements professionals.  Resulta d’una coincidència fortuïta amb ell, a Allensbach.

https://www.sistemaconceptual.org/pdf/Cercadors.pdf

https://www.sistemaconceptual.org/pdf/AjutsHelps.pdf

https://www.sistemaconceptual.org/pdf/Language2.pdf

https://www.sistemaconceptual.org/pdf/Kerigma.pdf

https://www.sistemaconceptual.org/pdf/CercaTalents.pdf

https://www.sistemaconceptual.org/pdf/EnciclopediaCatalana.pdf

https://www.sistemaconceptual.org/pdf/Encarta.pdf

https://www.sistemaconceptual.org/pdf/Micronet.pdf

Carles UDINA i COBO

Contacte: cucobo@gmail.com