Planificació territorial

0 RESUM
1 LA CATALUNYA DEL SEGLE XXI
2 ALTRES DOCUMENTS, ENLLAÇATS AL CV
3 ARTICLES PUBLICATS A LES REVISTES "MUNTANYA" I "EXCURSIONISME"

0 RESUM

La dedicació més primerenca i a la vegada més perllongada  —amb discontinuïtats per impediments polítics—   ha estat a la Planificació territorial.

– Va començar fa més de 50 anys, el 1968, amb la proposta d’estació d’esquí nòrdic de Sant Joan de l’Erm (recollida posteriorment a l’article “Un altra concepte d’estació d’esquí“), conjuntament amb els Estudis d’innivació als Pirineus.  Tot això anterior va donar pas a:

– totes les altres estacions d’esquí nòrdic, al mateix temps que es desenvolupava l’especialitat a tota Europa;

– la reconversió que va suposar la implantació de la neu artificial a Núria i la Molina (en base a la remodelació i modernització de Núria i el seu Cremallera, 1980 a 1982, veure http://www.cat21.cat/Excursionisme369Nuria.pdf i http://www.cat21.cat/Excursionisme403PlanificacioNuriaBoi7MB.pdf) i posteriorment a la implantació d’aquesta tecnologia de la neu a les restants estacions d’esquí alpí de Catalunya, a tot l’Estat i a Andorra

– El treball més impactant va ser el que posteriorment va donar pas al anomenat “Model de Barcelona” dels JJOO (“la importància dels JJOO no és la celebració en si mateixa —uns pocs dies—, sinó que el seu ús com `element inercial´ d’una planificació territorial, pels beneficis indirectes d’integració, millora i cohesió social, activació econòmica i projecció internacional, recuperació i creació d’infraestructures esportives i sobre tot territorials [dèficits del franquisme]), model tramés i treballat amb l’Alcalde de Barcelona el 1980, que va generar l’estratègia dels Jocs de 1992 i totes les seves positives conseqüències socials i territorials.  Vaig exposar-lo en un treball anterior, redactat el 1976 per encàrrec d’En J. A. SAMARANCH que aspirava accedir a la VicePresidència del COI/ CIO.  Tractava  sobre uns possibles JJOO pel 1978, com alternativa als de Lake Placid sobre els que havien dubtes de celebra-los. Una vegada aconseguida la VicePresidència i resolts els problemes de Lake Placid, vaig fer un resum per a la revista “Muntanya” (“Informe sobre les possibilitats climatològiques i infraestructurals…“).  El “Model Barcelona” va ser explícitament reproduït pels JJOO de London 2012.

– El treball més recent ha estat el disseny de 400 km de camins per les ribes del Llobregat, Cardener i Anoia per a la Diputació de Barcelona (2015 i 2016), amb la re-enginyeria de les infraestructures fluvials (guals, passos metàl·lics, baranes, …).

http://www.cat21.cat/CamiLlobregatUnic2016MemoriaFinal.pdf

http://www.cat21.cat/CamiCardenerMemoriaFinal.pdf

http://www.cat21.cat/CamiAnoiaMemoriaFinal.pdf

1 LA CATALUNYA DEL SEGLE XXI

El 2004, amb l’adveniment del “Tripartit” a la Generalitat de Catalunya i les seves promeses de canvi, em va semblar pertinent reunir un grup d’experts interdisciplinaris  -independentment del Partit polític amb que individualment ens podíem identificar-  per a assessorar a la Generalitat sobre la concepció territorial i les infraestructures necessàries pel segle XXI.

Malauradament, les intencions reals del Govern no van ser les que es van prometre, i al contrari de lo desitjat només es va aconseguir una lamentable confrontació amb el Conseller d’Obres públiques.

Amb ocasió de les Eleccions al Parlament de Catalunya del 2006, Esquerra, a través de la Fundació Josep IRLA, ens va demanar reunir totes les aportacions fetes en una Web històrica (www.esquerra.cat/eleccions2006/CATXXI) que va ser el seu programa d’infraestructures per la següent legislatura.

Podeu consultar una còpia d’aquesta web del 2006 “Una Catalunya pel segle XXI” seguint l’enllaç actualment en ús:

www.cat21.cat

amb més de 20 projectes territorials (explicats en els corresponents *.pdf/ *.pps enllaçats).  El pas dels anys i sobretot la crisi patida posteriorment posen de relleu la importància i encert dels projectes proposats, que avui segueixen plenament vigents i pendents.  En alguns casos haurien suposat enormes estalvis a les despeses ja esmerçades.

L’únic que va ser considerat  (a través de Joan PUIGCERCÒS d’Esquerra) va ser plantejar el soterrament de la “MAT” (línia de Molta Alta Tensió) de Girona (Bescanó), tot i que finalment en un recorregut molt menor del plantejament inicial (veure els articles corresponents).

Malauradament s’han perdut dotze anys, i tot sembla que es perdran encara més per manca de visió de futur.

El grup d’experts va ser:

En Jaume BONAVENTURA i IVARS (Consultor; Activitats Natura SL [ACNA SL])

En Marcel CODERCH i COLLELL (Dr. Enginyer pel MIT, USA; Enginyer Telecomunicacions de l’UPC)

En Josep GASPÀ i VALLS (Fundació IWITH [Improving the World using Information Technologies to Help organizations])

En Manel LARROSA i PADRÓ (Dr. Arquitecte ETSA UPC; Urbanista; Infraestructures de transport)

En Josep Enric LLEBOT i RABAGLIATI (Catedràtic de Física a la UAB, Ex-secretari científic de l’IEC; Membre del CADS; Coordinador de l’Informe Canvi climàtic de Catalunya)

N’Antoni LLORET i ORRIOLS (Directeur de Recherche al CNRS, França; Professor a la UB; Membre del CADS)

En Josep Maria PANAREDA i CLOPÉS (Catedràtic de Geografia Física a la UB; Investigador en Planejament i Gestió territorial).

En Francesc SÀBAT i MONTSERRAT (Dr. Geologia; Professor de Geodinàmica i Geofísica a la UB)

En Pere SANTANACH i PRAT (Dr. Geologia; Catedràtic de Geodinàmica a la UB)

N’Ole THORSON i JORGENSEN (Infraestructures del Transport SL [INTRA SL]; Dr. Enginyer de camins, canals i ports [Transports] ETSE UPC; Professor UPC)

N’Antoni TRIAS i TRUETA (Enginyer agrícola per la Fresno University a California; Master en ciències de les plantes per la California State University)

En Ramon TREMOSA i BALCELLS (Professor de Teoria econòmica UB; Investigador del CAEPS; Escriptor i col·laborador de El Temps, Avui, La Vanguardia, El Periódico, actualment Parlamentari europeu)

En Carles UDINA i COBO (Coordinació).

Na Sara UDINA i ARMENGOL (Arquitecte, urbanista; Ajuntament de Barcelona)

3 ALTRES DOCUMENTS, ENLLAÇATS AL CV

En el document  http://www.cat21.cat/CurriculumCUC.pdf, més concretament a les parts:

.3 Coordinació d’equips interdisciplinaris d’experts

.4 Esport, JJOO, esquí i turisme.   Planificació, investigació i pedagogia esportiva.

.6 Administració pública

.8 Història, arqueologia i planificació territorial

es troben aquests i tots els altres treballs sobre Planificació territorial, amb els corresponents enllaços a molts d’ells.

4 ARTICLES PUBLICATS A LES REVISTES “MUNTANYA” I “EXCURSIONISME”

Finalment, a part dels articles sobre el territori que ja figuren al meu CV, a la Web http://www.cat21.cat, siguin meus i/o dels altres experts que s’esmenten, s’adjunta aquí una relació dels que he publicant a les revistes “Muntanya” i “Excursionisme” des de fa 50 anys, amb l’enllaç d’accés i un breu resum per a saber els que puguin ser d’interès del lector.  També es troben a l’índex “Altres articles (“Muntanya”, “Excursionisme, …)

La Neu al Pirineu. Sant Joan de l’Erm i l’esquí nòrdic“.  “Programa de curses. Hivern 69-70”. Club d’Esquí de Catalunya del CEC. 1969 novembre.  Resum dels estudis d’innivació i dades recopilades. Presentació de l’estació d’esquí nòrdic de Sant Joan de l’Erm. http://www.cat21.cat/ProgramadeCurses69-70.pdf

Un altra concepte d’estació d’esquí“.  “Muntanya” 658 1971 desembre.  Proposta d’un nou model d’estacions d’esquí, en la modalitat tradicional-original de l’esquí nòrdic, el que va donar pas a les estacions existents actualment.  http://www.cat21.cat/Muntanya658Desembre1971.pdf

Sant Joan de l’Erm en el Centenari del Centre Excursionista de Catalunya: set anys de perspectiva“.  “Muntanya” 679 1975 juny, 18 pàgines 384 a 401.  Historia de l’inici (1968-04-16) i dels primers anys de l’estació d’esquí nòrdic de Sant Joan de l’Erm i el ressorgiment de l’esquí nòrdic. http://www.cat21.cat/Muntanya679Juny1975.pdf

Informe sobre les possibilitats climatològiques i infraestructurals de la Cerdanya com escenari d’uns JJOO d’hivern“.  “Muntanya” 694 1977 desembre.  Proposta d’uns JJOO per l’any 1978, que l’any 1976 va permetre a J. A. SAMARANCH accedir a la Vice-Presidència del COI. Proposta que, per estructurar els JJOO d’estiu de 1992 anys més tard, s’anomenaria “Model Barcelona”, aplicat igualment als JJOO de London 2012.  http://www.cat21.cat/Muntanya694Desembre1977JJOO.pdf

El ferrocarril de la Vall Fosca i de Boí.  Proposta d’un ferrocarril de muntanya des de la Poble de Segur al Pont de Suert, prolongació de la xarxa de ferrocarrils existents (i pel mateix connectable al previsible futur AVE) que recorreria la Vall Fosca, el Parc nacional d’Aigües Tortes i la Vall de Boí, així com més de 60 pobles pirinencs per a evitar la seva desertització. Faria accessibles els nombrosos recursos naturals, turístics, de muntanya i esquí, evitant les especulacions urbanístiques (com la de la d’Espui, etc.).

El ferrocarril de la Vall Fosca i de Boí, 1 Preservació de l’alta muntanya amb la planificació territorial i infraestructures“.  “Muntanya” 851 2004 febrer.  Concepte de Planificació territorial. Visió general del trajecte. Vall Fosca fins l’Estany Gento.  http://www.cat21.cat/Muntanya851FFCCVallFosca.pdf

El ferrocarril de la Vall Fosca i de Boí, 2 Preservació de l’alta muntanya amb planificació i infraestructures públiques“.  “Muntanya” 852 2004 abril.  Llessui. Super Espot. Filia i Rus (Vall Fosca).  http://www.cat21.cat/Muntanya852FFCCVallFosca.pdf

El ferrocarril de la Vall Fosca i de Boí, 3 Un rosari de recursos turístics ignorats o mal entesos a la vall de Boí“.  “Muntanya” 853 2004 juny.  Boí-Taüll-Resort. Moró. Pessó. Parc nacional d’Aigües Tortes.  http://www.cat21.cat/Muntanya853FFCCVallFosca.pdf

El ferrocarril de la Vall Fosca i de Boí (i 4)“.  “Muntanya” 854 2004 agost.  Relacions i impactes del ferrocarril. Complement de la “Cornisa èuskara”.  http://www.cat21.cat/Muntanya854FFCCVallFosca8MB.pdf (Mitjana resolució).  http://www.cat21.cat/Muntanya854FFCCVallFosca16MB.pdf (Alta resolució)

Cabrera, una alternativa al túnel de Bracons“.  “Muntanya” 852 2004 abril.  Proposta sota Cabrera i el riu Brugent, alternativa a la del Túnel de Bracons entre Girona i Vic, que evitava els nombrosos problemes plantejats, era més econòmica i també evitava el costos (“Peatge a l’ombra”) i impactant desdoblament de l’Eix transversal de carretera.  http://www.cat21.cat/Muntanya852Bracons.pdf   Veure també “La “Y” basca versus la “O” catalana“:  http://www.cat21.cat/Y-Basca.pdf

30 anys de la modernització de Núria i de l’esquí alpí català“.  “Excursionisme” 369 2012 juliol agost.  El projecte de modernització de Núria i recuperació del Cremallera, els anys 1980/ 81.  http://www.cat21.cat/Excursionisme369Nuria.pdf   Veure també l’origen real de la “Deixa de l’avi Florenci (PUJOL)”, confessada el juliol del 2014, que en aquell moment de l’article (2012) encara no era creïble d’explicar: “La planificació de les nostres muntanyes” (“Excursionisme” 403 2018 març abril).  http://www.cat21.cat/Excursionisme403PlanificacioNuriaBoi7MB.pdf

La innivació a Catalunya i els seus efectes a les glaceres“.  “Excursionisme” 370 2012 setembre octubre.  Únics estudis d’innivació fets als Pirineus des de mitjans dels 60′, recopilant dades sistemàtiques des dels 50′. Em van permetre introduir la neu artificial a Catalunya (Núria i la Molina) i indirectament a la resta de l’Estat i Andorra. Avui permeten constatar els efectes del canvi climàtic en la innivació i preveure la fi de les glaceres als Pirineus abans de la meitat del segle XIX.  http://www.cat21.cat/Excursionisme370Innivacio.pdf

La ruta dels 7 masos“.  “Excursionisme” 382 2014 setembre octubre.  Ruta per a córrer (1 hora) o caminar (dues a tres hores) pel Bages, als entorns d’Artés, amb molt bones perspectives sobre Montserrat, Montcau, Pirineus, …  http://www.cat21.cat/Excursionisme382Artes7Masos.pdf

Un camí reiteradament històric (neolític, …, medieval, …, Guerra civil).  Un camí històric a la Vall de Castellbò i Sant Joan de l’Erm de reiterada importància des del neolític fins a la Guerra civil.

El camí preromà de l’Alt Urgell al Pallars, per Sant Joan de l’Erm“.  “Excursionisme” 372 2013 gener febrer.  Descoberta de l’origen pre-romà d’un històric camí a la Vall de Castellbò (abandonat des del 1950, que tallant pins vaig recuperar des de l’any 2000) i la seva relació amb l’estació d’esquí nòrdic de Sant Joan de l’Erm. Durant segles va ser de trànsit habitual entre l’Alt Urgell i el Pallars sobirà i l’Aràn.  http://www.cat21.cat/Excursionisme372StJoanErmCamiPreRoma2MB.pdf (Mitjana resolució).  http://www.cat21.cat/Excursionisme372StJoanErmCamiPreRoma15MB.pdf (Alta resolució)

Com trobar un poble preromà amagat a la vall de Castellbò (I)“.  “Excursionisme” 379 2014 març abril.  En la prolongació del camí pre-romà anterior, descoberta de dos pobles abandonats des de l’any 1350. Importants testimonis recollits sobre la vida a la vall els darrers 1000 anys, fins la construcció l’any 1950 de les carreteres actuals i l’adveniment dels primers tractors. Importància pel Catarisme.  http://www.cat21.cat/Excursionisme379CastellboPobles6MB.pdf (Mitjana resolució).  http://www.cat21.cat/Excursionisme379CastellboPobles24MB.pdf (Alta resolució)

Com trobar un poble preromà amagat a la vall de Castellbò (II)“.  “Excursionisme” 380 2014 maig juny.  Origen estrictament neolític (Edat de pedra) del camí pre-romà anterior i d’altres camins de la Vall de Castellbò. La gestió forestal i els incendis a la Vall.  http://www.cat21.cat/Excursionisme380CastellboNeolitic5MB.pdf (Mitjana resolució).  http://www.cat21.cat/Excursionisme380CastellboNeolitic27MB.pdf (Alta resolució)

Un camí, del neolític i l’edat mitjana, fins a la guerra civil“.  “Excursionisme” 401 2017 novembre desembre.  El camí inicialment pre-romá va donar pas a descobrir també la seva importància medieval, càtara, neolítica i finalment !durant la Guerra civil!, amb testimonis tan inesperats com entranyables, dos dels quals van morir setmanes després sense arribar a veure’l publicat (Quim BOFILL i Jordi REYNÉS). 80 anys després, la gent de la vall comença a perdre la por de parlar…  http://www.cat21.cat/Excursionisme401StJoanErmHospitalMilitar4MB.pdf (Mitjana resolució).  http://www.cat21.cat/Excursionisme401StJoanErmHospitalMilitar14MB.pdf (Alta resolució).

Un camí, del neolític i l’edat mitjana, fins a la guerra civil (2a part)“.  “Excursionisme” 402 2018 gener febrer.  Segona part de l’anterior sobre l’Hospital militar de campanya de l’Exèrcit de la Generalitat Republicana. Implicació en l’estació d’esquí alpí de Llessui. Primers estudis sobre l’actual estació d’esquí alpí de “Port Ainé”. Anècdotes.  http://www.cat21.cat/Excursionisme402StJoanErmGCivilLlesuiPortAine4MB.pdf (Mitjana resolució).  http://www.cat21.cat/Excursionisme402StJoanErmGCivilLlesuiPortAine23MB.pdf (Alta resolució)

La planificació de les nostres muntanyes“.  “Excursionisme” 403 2018 març abril.  Concepte de Planificació territorial. Errors en Núria i Boí-Taüll-Resort.  http://www.cat21.cat/Excursionisme403PlanificacioNuriaBoi7MB.pdf  També s’explica l’origen real de la “Deixa de l’avi Florenci (PUJOL)”, confessada el juliol del 2014 per l’ex-President, un comportament que encara no era creïble d’explicar en aquell moment de l’article precedent sobre Núria (“Excursionisme” número 369, 2012 juliol agost):  http://www.cat21.cat/Excursionisme369Nuria.pdf

Un més que necessari camí de ronda a l’illa d’Eivissa“.  “Excursionisme” 405 2018 juliol agost.  Planificar el territori no és un “invent” recent ni exclusiu de l’alta muntanya. Eivissa és el resultat d’una estricta planificació territorial el segle XVIII, inspirada en la Il·lustració francesa. Un necessari camí de ronda a l’illa s’emmarcaria en aquelles actuacions. http://www.cat21.cat/Excursionisme405Eivissa.pdf