“Mathesis universalis” [CAT]

“Mathesis universalis”/ Ciència universal/ Teoria holística

LEIBNIZ (1646 – 1716) es va avançar 300 anys, preconitzant la Ciència universal (“Mathesis universalis”), així com les “Characteristica universalis” (veure el sots-menú “Teoria del Coneixement“).  Per exemple, la buscada “Unificació de les 4 forces”, o la integració de las confrontades branques de la física (Quàntica, Relativitat, EDQ, …), seria un cas molt particular de ella.

Tot i introduir el sistema posicional binari (base de l’actual informàtica), els limitadíssims coneixements sobre la informació d’aquella època li va impossibilitar més genialitats.  La “Mathesis universalis” (=Ciència universal), només és possible construir-la si es basa en sistemes simbòlics d’informació.  I comença per l’estudi de la Semiologia intrínseca i la Semàntica intrínseca que caracteritza cada sistema d’informació.  A LEIBNIZ li hauria calgut el coneixement d’aquestos sistemes d’informació, què la ciència no va començar a descobrir fins !200 anys desprès! Son els següents.

SUTTON (1877 – 1916) proposà el paper de l’ADN en la transmissió de les característiques hereditàries a principis del segle XX (1902).  Però la genètica va perdre mig segle perquè els genetistes van tardar aquestos 50 anys en acceptar aquesta evidencia.  Així, a partir de mitjans del segle XX passat, la ciència va haver d’acceptar que els fenòmens de la vida estaven regits per la informació.  Informació genètica en aquest cas, codificada directament en base a un suport material, les seqüències moleculars de l’ADN.  La base simbòlica d’aquest llenguatge son els “Codons”, que s’agrupen i estructuren per a dictar els comportaments biològics.  Aquests sistemes simbòlics els represento per (+M +S).

Però, 50 anys abans, en acabar el segle XIX, !fa més de 100 anys!, FREUD (1856 – 1939) aportà els sistemes simbòlics d’informació de la psique, què regeixen el prolífic comportament humà.  Sense ni tan sols conèixer els genètics, va descriure uns sistemes d’informació més complexos i potents.  A diferència del ADN que s’ha esmentat abans, què és un suport material, el suport base de la informació psíquica no es directament material, sinó que diferenciadament, el suport base son unes senyals i símbols informacionals-virtuals de codificació encara desconeguda.  Indubtablement, dites senyals i símbols circulen pel sistema nerviós, però aquest suport material no és directa.  Insisteixo, el suport directe son senyals/ símbols, el què afegeix molt potents i importants propietats (versatilitat, hiper-complexaments, auto-aplicacions, transferències metodològiques, …), no possibles en els sistemes d’informació suportats directament en elements materials (genètica, …).

Més específicament, el coneixement humà, una de les facultats específiques més prominents de la psique, s’ha demostrat (1996, C. UDINA “Sistema conceptual*) que es representa i descriu perfectament en base a informacions elementals, les tríades cognitives formades per dos conceptes relacionats  (aRb, amb “a” i “b” conceptes; i “R” relació, per exemple els Predicats de primer ordre), amb les que mitjançant la seva agrupació i estructuració virtual es forma qualsevol coneixement per complexa i profund que sigui.

* Podeu consultar la versió original (2008) de la corresponent web en: Català, Castellano/ Español i English.

La informàtica, uns sistemes d’informació simbòlica en base a senyals que circulen pel hardware material (notem l’analogia amb la psique), ha revolucionat la civilització, permetent unes tecnologies (comunicació, …) i automatismes (la mal nomenada “Intel·ligència artificial”, …) absolutament impensables fa poc més de mig segle.

Es inqüestionable que les dinàmiques biològiques, psíquiques i cognitives no poden explicar-se sense el corresponent sistema d’informació que les regeix.  Como una recepta de cuina, el que li diem “processos”, en l’àmbit de la realitat només son estats intermedis elementals, que sempre progressen (i/o els descriu l’home) mitjançant alguna expressió informacional/ virtual.  Recíprocament, els sistemes d’informació permeten a l’home automatitzar i/o simular qualsevol dinàmica.  No s’és conscient, perquè els adults ja ens hem acostumat a utilitzar “Procés” o “Fenomen” sense adonar-nos què son conceptes elaborats (és a dir, de base virtual/ informacional), no directament sensitius (és a dir, de base no directament real, sinó que basat en abstraccions virtuals prèvies).  Per aquest motiu, aquets dos conceptes només els conceptua el nen a partir dels 4 anys, tal com està clínicament demostrat.  Qualsevol “Procés” o “Fenomen” implica necessàriament informació virtual, sigui intrínseca-subjacent o descriptiva per l’home.   L’únic estrictament real son els estats intermedis (veure “Bases matemáticas…”  pp. 34 a 36).

També a mitjans del segle passat, 1964, John BELL (1928 – 1990) demostrà matemàticament (desigualtats que resolen la “Paradoxa EPR”) la necessitat d’un “nivell sub-quàntic desconegut” per a explicar els fenòmens físics més bàsics.  Poc desprès fou empíricament confirmat de forma progressiva (per CLAUSER, ASPECT, GISIN, ZEILINGER, …) amb els fenòmens del “Entanglement” en els que apareix un intercanvi d’informació que eludeix les característiques materials fins llavors conegudes (donant pas a la instantaneïtat, la deslocalització, …, que es contradiuen amb les hipòtesis de la Relativitat).

En una sorprenent convergència de fenòmens quàntics e informàtics, en les Partícules físiques s’ha descobert més recentment unes capacitats de processament d’informació excepcionals (superposició y computació quàntica) que s’està intentant aplicar.  ¿Tal excepcional capacitat de processament de les partícules físiques existeix des de fa 14 000 milions d’anys sense que fins a la data no hagi servit per a alguna cosa?  Es inqüestionable que tal processament d’informació ja existia des de el seu inici, i només pot ser justificat pel càlcul de les interaccions amb les altres partícules, per a complir les estrictes lleis intrínseques de la física.

Així què, com veurem a Física i Informació, els fenòmens físics també tenen informació subjacent, i no només informació descriptiva del home.  Una informació subjacent suportada en sistemes simbòlics, basats necessàriament en senyals i símbols informacionals-virtuals, anàlegs als de la computació o la psique.  Aquests sistemes simbòlics els represento per (-M +S).

La Ciència universal tampoc és una superposició de ciències, ni una pluridisciplinarietat.  És un nivell superior de ciència que té com elements a totes les ciències, amb una metodologia pròpia aplicable a totes elles (la Semiologia i Semàntica intrínseca ja esmentades, els processos de Transferència d’informació i d’elements metodològics, etc, …).

Com mostra de la Ciència universal, mitjançant els processos de Transferència d’informació i dels Elements metodològics entre Sistemes diferents, fenòmens bàsics i reiterats però encara ignorats per la ciència, es pot construir una “Teoria holística” que aporta, a més, un nexe evolutiu entre els diferents dominis estudiats per la ciència:

– de la informació subjacent de la física es va derivar la informació (genètica, immunològica, …) que regeix la vida, i d’aquesta,

– la informació psicològica que regeix el comportament humà (veure “L’origen de la vida” en el sots-menú “Vida i Informació“).

Tal progressió ha motivat la nova estructura d’aquesta Web.

No existeixen fenòmens aïllats/ tancats, doncs els uns es deriven dels altres mitjançant transferències d’informació subjacent, què es el nexe evolutiu.  Així doncs, tampoc les ciències son aïllades/ tancades.  La informació possibilita la seva integració en una sola, la Ciència universal, la “Mathesis universalis” de LEIBNIZ, preconitzat més anteriorment pel “Arbre de la saviesa” de Ramon LLULL (1232 – 1316).  Menys encara hi ha ciències “inventades” pel home (com pretenia el “Formalisme matemàtic”, desmuntat por GÖDEL).  Hauríem de ser més humils, menys antropocèntrics…: els nostres coneixements resulten de “reciclatges” de les nostres intuïcions, que es nodreixen de transferències dels nostres processos interns (veure “¿Qué es la inteligencia?“, 36 pàgines en castellano).

Tal com en el 2015 se’m suggerí una recopilació dels aspectes matemàtics del Sistema conceptual, el que va originar el document  “Bases matemáticas…” (on s’explica detalladament les “Characteristica universalis”), encara no s’ha fet el mateix amb els elements propis de la “Mathesis universalis”/ Ciència universal.  Els seus conceptes bàsics es troben repartits en diversos documents (alguns de 1996, enumerats en el sots-menú “Teoria del Coneixement“, en format “WordStar”, pel que encara no han pogut ser migrats als formats actuals que permeten pdf’s).

De moment es poden trobar elements de la “Mathesis universalis”/ Ciència universal en documents més recents com:

– “El ‘miracle’ d’un nadó molt-prematur de 23 setmanes: ¿matèria o informació?” (2010, 32 pàgines, traducció al english en revisió).  Un testimoni d’una mare exemplar, màxim exponent del “Instint maternal”.  El que per a la medicina es un miracle perquè no ho pot entendre, s’explica fàcilment des de la perspectiva dels sistemes d’informació subjacent.  Avançant-se al seu futur descobriment empíric, exposa l’existència de “Metadades” en la informació genètica, una característica que encara desconeixen els genetistes.

– “Què és la Conscienciació?” (2007,  76 pàgines).  El 2005, la revista Science (“Science” 309 (5731) 2005 july “25-125 questions”) plantejà “Quines son les bases biològiques de la Consciència?” com un dels 25 reptes més importants que té pendent de resoldre la ciència.  Si no es coneixen les bases, sorprèn que s’afirmi que son “biològiques”. Por això mateix no es troben, per què com explica el document, no son biològiques sinó que son simbòliques-informacionals.  Tot i escriure al Editor Alan LESHNER (2006, 7 pàgines traducció al castellà), no va respondre, pel que esta pendent de traduir al anglès i publicar.  La carta també tractava altres qüestions que han generat els documents de la física (en el sots-menú “Física i Informació“).  En el document es tracten aspectes integrats de psicologia, matemàtica, biologia, genètica, fisiologia, psicomotricitat, …,  el que no s’havia fet mai fins araIntegra els comportaments “orientals” amb les metodologies científiques occidentals.  S’exposa el concepte de “AutoAplicació” i la seva importància en las ciències tot i ignorar-se.  S’explica també per primera vegada perquè l’home pot fer matemàtica, com funciona la reflexologia podal, el procés d’automomificació dels monjos Tibetans, etc.  Per la seva importància científica se suggereix la col·laboració de qui ho desitgi per a la seva traducció al anglès (45 000 paraules; contacte: cucobo@gmail.com).

– “La Teoría holística (resumen en castellano)” (2010, 20 pàgines en castellano).  S’inicia explicant la reiteració de fenòmens naturals de la màxima importància i de diferents àmbits (física, genètica, cognició, …) que en tots els casos es representen por la Dualitat algebraica i el Operador “Star” de la Geometria diferencial, el que sorprenentment ignora la ciència; es un element fonamental de la “Mathesis universalis”.  Resum del 2010 que està previst actualitzar.

– “Sistemes”  (recopilació del 1996 i següents, 23 pàgines).  Lo primer a tenir en compta al estudiar una ciència es el tipus al que pertany segons el tipus de sistema subjacent:

– (+M, -S) les ciències materials tradicionals no simbòliques (absència aparent d’informació subjacent, com la física, química, …);

– (+M, +S) les simbòliques-informacionals (com la genètica, el sistema immunològic, …) però a suport material (ADN, proteïnes, …)

– (-M, +S) ciències de sistemes d’informació que ni tan sols se suporten directament en matèria, com tots els fenòmens comportamentals-psíquics, el software de la informàtica, la ignorada informació quàntica de la física.

quelcom tan reiteradament ignorat com bàsic (atès que condiciona la metodologia d’estudi).  Es lo tractat per aquest document, com també altres característiques comuns a les diverses ciències, igualment importants e ignorades (Estructuració i Processos de complexament, Semiologia intrínseca, …).

– “Dualitat algebraica” (2001, d’extractes anteriors, 7 pàgines).  Explicació didàctica d’un concepte bàsic par a diversos tipus de ciències, i que dona pas al Operador “Star”.  Explicat de nou en altres documents com “Bases matemáticas…” (p. 34).

– L’important concepte d’ “AutoAplicació“, igualment ignorat, es tracta en el ja esmentat  “Què és la Conscienciació?” (pp. 38 a 41) i en “Bases matemáticas…” (pp. 60 a 63).

– “La Memòria de l’Aigua” (2009, 10 pàgines).  Document crític avançant un “epíleg” pel document pendent de la Teoria holística.  Inclou una carta a la revista “Nature” sobre aquest tema.  Es comenta més extensament a “Física i Informació“.

– “L’exactitud a les ciències” (2007-02-02, 10 pàgines, més 36 d’introducció i diversos Annexos).  Pel coneixement de la Transferència d’informació entre sistemes diferents, fenomen encara ignorat per la ciència, dedueixo i anticipo la insuficiència de la seqüencialitat del ADN [única perspectiva considerada pels genetistes fins llavors, que no pot explicar dinàmiques de la vida, només estàtiques estructures anatòmiques], i que per a explicar les dinàmiques vitals cal complementar amb una “Relacionabilitat” entre parts no contigües [potser a través del menyspreat “ADN-escombraria”], tot el que va ser “descobert” posteriorment pels genetistes nomenant-lo “geometria”. Inclou una carta al col·lectiu “Bourbaki”.

– “El kerigma del pensament. L’estructuració del pensament i del coneixement” (2007, 50 pàgines).  Es la perspectiva psicològica que descriu  —d’una manera completa i per primera vegada (d’aquí “kerigma”)—  el progrés de les facultats cognitives de l’home. Com si fos l’autobiografia cognitiva de qualsevol persona. Dit document incorpora integradament els aspectes matemàtics.  Semàntica intrínseca, el nexe de la matemàtica i la psicologia.  AutoAplicacions.  Dualitat algebraica i Operador “Star”.  Veure el sots-menú “Teoria del Coneixement“.

– “Dogmas y creacionismo en la ciencia: 10 breves reflexiones (sobre mecánica cuántica, relatividad, genética, medicina, psicología, matemática y filosofía)” (2010, 9 pàgines, en castellano).

– “Quina relació te aquesta web amb la teoria general de sistemes de K. L. von BERTALANFFY?”  (2009, 5 pàgines).  Limitacions de dita teoria.

Carles UDINA i COBO

Contacte: cucobo@gmail.com

Sots-menú següent “Física i Informació