Vida i Informació

Vida i Informació

(ve de la pàgina principal [=”Home“] “Mathesis universalis”/ Ciència universal/ Teoria holística)

Des de SUTTON (1877 – 1916) que proposà el paper de l’ADN en la transmissió de les característiques hereditàries a principis del segle XX (1902), la genètica va perdre mig segle perquè els genetistes van tardar aquestos 50 anys en acceptar aquesta evidencia.

Així, a partir de mitjan del segle XX passat, la ciència va haver d’acceptar que els fenòmens de la vida estaven regits per la informació.  Informació genètica en aquest cas, codificada en base a un suport material, les seqüències moleculars de l’ADN.  La base simbòlica d’aquest llenguatge son els “Codons”, que s’agrupen i estructuren per a dictar els comportaments biològics.

Curiosament, desprès de 50 anys de negacionisme, la genètica es va anar imposant com la “madre de todas las ciencias”, seguint les històriques tradicions “localistes” de la ciència: egocentrisme, antropocentrisme, ptolomeísme, heliocentrisme, …  Així fins l’inici del present segle XXI els gens predestinaven indefectiblement les patologies humanes i àdhuc el seu comportament social con el “gen assassí”.  Fins que a partir del 2007 els genetistes hagueren d’acceptar, no sense grans resistències, l’epigenètica (els gens no s'”expressen” unívocament, sinó que també en funció del seu ambient), el que qüestionava totes les correlacions establertes fins a la data, i fins i tot obria una reflexió sobre el lamarckisme.

Independentment de les anteriors tendències de l’ortodoxia imperant (el “MainStream”), lo objectiu és que a més dels gens, tampoc es pot entendre el funcionament del sistema immune ni el de las proteïnes, sense la seva funció informacional.

L’ “Origen de la vida” és un dels principals problemes que té per resoldre la ciència, però es un concepte equívoc, perquè amb això es vol saber només “d’on” ha vingut, de quin lloc, el què és secundari, anecdòtic, doncs en algun lloc es va originar.  Lo important es el procés pel que es va originar (en el lloc o llocs que fossin), i això ni tan sols s’ho planteja la ciència, segurament perquè avui és encara un problema massa difícil per a ella.  Tot i això, la Teoria holística, al contemplar les Transferències d’informació i d’ Elements metodològics, permet avançar la solució, que pot veure’s al inici de “La Teoría holística (resumen en castellano)“, o en l’ “Adenda” al final de “Bases matemáticas del Sistema conceptual (intrínseco y exacto)“, pàgina 81, amb:

– l’ Energia del buit (és a dir, la Fenomenologia pre-material, constituïda per la Informació subjacent de la física i l’ Energia dels Fotons, Fotons què si no tenen massa és precisament pel seu origen “pre”-material);  ⇒

⇒ l’ Efecte Casimir dinàmic en dielèctrics (manifestant dita Energia del buit i transferint informació); ⇒

⇒ l’alta dielectricitat del aigua i la seva qüestionada “Memòria” (el que permet entendre el ¿per què?  l’aigua està íntimament associada a la vida [son com “mare” i “filla”]), quan les molècules d’aigua i les seqüències del ADN no tenen químicament relació alguna); ⇒

en dilució aquosa, la recentment descoberta emissió electromagnètica del ADN per les bactèries (¿no son aquestes ones el suport òptim de la informació?

 

Notem per una altra banda la reiterada manifestació del “Operador Star” de la Geometria diferencial, que per dita transferència apareix en la física quàntica (Principi de complementarietat), en el Codó i en la cognició relacional dels nens de 4 anys (veure a “Bases matemáticas del Sistema conceptual [intrínseco y exacto]“, la part “Invariantes geométricos. Dualidad algebraica”, pàgina 30).

 

No ha d’estranyar, doncs, que la informació i els seus intercanvis es manifestin reiteradament en totes les facetes de la vida humana, y més especialment en els seus primers anys (embaràs, part, imprompta, neonatologia, …).  Ho constaten els següents escrits, un dels “leit motiv” dels quals és la informació subjacent.

– “Els drets dels nens” (2008, 19 pàgines més 14 d’Annexes).  Hi ha molts diversos manifestos sobre els drets dels nens (NU [CDN], UNICEF, … Estats, Institucions [Save the Children, …], …) al meu entendre insuficients, pel que vaig utilitzar la figura literària d’un nen expressant els seus sentiments a cada fase de la seva vida, però imaginant que posseeix els coneixements d’un adult inclosos els científics.   Exposa el seu procés d’humanització, que no se basa en cap altra cosa que la adquisició i intercanvi d’informació, el que a la seva vegada dona criteris objectius sobre el debatut tema del avortament, motiu de tot tipus de fal·làcies (el mal anomenat “Dret a la vida”).

– “Els drets dels nens, a BioCultura 2009” (2009, 20 pàgines).  Concreció d’alguns aspectes del document anterior “Els drets dels nens” com el debatut “Dret a la vida”, el intercanvi d’informació en el part, el “víncle natal”, la imprompta y l’alletament.  Segueixen uns importants criteris neonatològics sobre la psicomotricitat.  Diversos annexos:  “Continuum”, Higiene de las Radiacions, Efectes cognitius a llarg termini.  Amb una Addenda responent a la pregunta d’un article de “The Lancet”: “¿Per què els nadons prematurs tenen com a servitud greus efectes a llarg termini, inclosos greus dèficits cognitius?”.

– “¿Què causa l’autisme? (“What causes autism?”), una breu reflexió.” (2008, 21 pàgines amb els Annexos). Novament “Science” (2005) fa la pregunta equivocada “Probablement diferents gens contribueixen a aquest desordre desconcertant, així com també factors ambientals no coneguts. Una bio-senyal per a diagnòstics precoços ajudaria a millorar la teràpia existent, però la cura és una esperança llunyana”, a més molt poc oportuna perquè en els anys següents, l’Epigenètica invalidà aquestes suposicions, donant valor quasi exclusiu als factors ambientals que proposa aquest document (pel què una “bio-senyal” molt difícilment podrà trobar-se), especialment els intercanvis d’informació que suposa la estimulació del nen segons els seus últims mesos fetals, el part, la imprompta i els primers mesos de vida.  Inclou cartes a Alan LESHNER (Science) i Philip CAMPBELL (Nature), no respostes.

– “El ‘miracle’ d’un nadó molt-prematur de 23 setmanes: ¿matèria o informació?” (2010, 32 pàgines, traducció al english en revisió).  Un testimoni d’una mare exemplar, màxim exponent del “Instint maternal”.  El que per a la medecina es un miracle perquè no ho pot entendre, s’explica fàcilment des de la perspectiva dels sistemes d’informació subjacent.  S’avença l’existència de “Metadades” en la informació genètica, característica que segueix essent desconeguda pels genetistes.

– “¿Perquè els nadons prematurs tenen com a servitud greus efectes a llarg termini, inclosos greus dèficits cognitius? (resposta a “The Lancet)”  (2008, 4 pàgines).   Complement de l’anterior, en resposta a una pregunta de “The Lancet”.

– “L’exactitud a les ciències” (2007-02-02, 10 pàgines, més 36 de introducció i diversos Annexos).  Ja comentat a “Mathesis universalis” per les seves prediccions, avançant-se a la investigació genètica.

– “Sinestesia”  (2015, 16 pàgines, en castellano)  Reflexions en base a un curiós fenomen, que entre altres constata  -una vegada més-  la “versatilitat” dels Sistemes simbòlics a suport simbòlic de la Psique, una característica inexistent en els Sistemes simbòlics a suport material (genètica, sistema immune, …).

– “Quina relació te aquesta web amb els postulats de Wilhelm REICH?” (2008, 2 páginas).  Recordatori de Wilhelm REICH per la seva preocupació de la salut dels nens.

Podeu consultar la versió original (2008) de la corresponent web en: CatalàCastellano/ Español i English.

El pas de la informació de la física a la informació de la vida   —ja explicada—   encara la desconeix la ciència (!i inclús la informació de la física! com també s’ha dit).  ¿I amb el pas de la informació de la vida a la informació de la psique?  En això ja s’està més a prop.  Per exemple, els antropòlegs comencen a parlar de què determinades facultats humanes (llenguatge, …) no son altra cosa que “reciclatges” de facultats molt més primàries (psicomotricitat, …).  Es a dir, s’està començant a descobrir les Transferències d’informació i d’Elements metodològics entre sistemes diferents.  En la pàgina 15 de “Procedimiento asistido por ordenador para la representación de elementos producidos por el Pensamiento” (2001) vaig incorporar una imatge al·legòrica del “Model global de la psique” (que, això en concret, encara desconeix la psicologia), on en la base del dibuix s’indiquen amb unes fletxes liles les transferències de la informació genètica a la psíquica.  Pel seu interès, la he reiterat en altres documents posteriors, i la insereixo aquí com pas a la Psique i al Coneixement.

 

 

 

Carles UDINA i COBO

Contacte: cucobo@gmail.com

Sots-menú següent “Teoria del Coneixement