Teoria del Coneixement/ Sistema conceptual/ “Characteristica universalis”
(ve de la pàgina principal [=”Home“] “Mathesis universalis”/ Ciència universal/ Teoria holística)
Qui ho prefereixi, abans de llegir, pot veure aquests dos vídeos d’una hora:
Primer vídeo (33′ minuts, castellà):
https://www.sistemaconceptual.org/pdf/VideoCU-SC-A.mp4
o també
https://vimeo.com/415106311?quality=720p
Segon vídeo (31′ minuts, castellà)
https://www.sistemaconceptual.org/pdf/VideoCU-SC-B.mp4
o també
https://vimeo.com/415104656?quality=720p
Fa més d’un segle, FREUD aportà que els sistemes d’informació simbòlics de la psique, regeixen el prolífic comportament humà. La seva base no es directament material, sinó que son unes senyals i símbols de codificació pràcticament desconeguda, que circulen pel sistema nerviós.
Com coneixem? És habitual, entre persones, Institucions, Revistes, … plantejar quins son els reptes més importants que té per resoldre la Ciència. Hi ha respostes des de les més específiques i egocèntriques fins a les d’interès inqüestionable. Fa molts anys, el meu repte fou resoldre la enorme incoherència entre el gran coneixement de la fenomenologia externa a l’home (moltíssimes coses en tots els àmbits possibles) i el nul coneixement de la nostra pròpia fenomenologia cognitiva interna, la que ens permet l’anterior bastíssim coneixement extern. “Conèixer com coneixem” ens permetria millorar tots els nostres reiterats processos d’aprenentatge/ coneixement i auxiliar-nos de potents eines tecnològiques de suport. I aplicades a qualsevol àmbit.
Lo anterior no ens hauria d’estranyar, doncs la informàtica, uns sistemes d’informació simbòlica en base a senyals que circulen pel hardware material (notem l’analogia amb la psique), ha revolucionat la civilització, permetent unes inimaginables tecnologies (comunicació, …) i automatismes (la mal anomenada “Intel·ligència artificial”, …), …
Unes altres preguntes relacionades amb l’anterior, que em vaig plantejar subsidiàriament, foren:
¿Com seria la versió actual del “Arbre de la sabiesa” de Ramon LLULL?
¿Quines facultats –siguin bàsiques/ simples o compostes– intervenen en el procés cognitiu? ¿Com funcionen? ¿Es pot optimitzar el desenvolupament de la intuïció i de la intel·ligència dels nens?
¿Es poden ordenar els conceptes, no alfabèticament, sinó que segons l’edat/ nivell de maduració a la que poden ser adquirits pels nens?
¿Es poden “ordenar”/ estructurar els coneixements? ¿Es pot “navegar” per un espai format amb coneixements?
¿Es pot aprendre més de presa de com s’aprèn avui, i més comprensivament?
¿Es poden analitzar las causes cognitives del fracàs escolar (no les afectives) i resoldre-les? ¿Es poden descomposar els coneixements complexes/ difícils en els seus components elementals/ trivials?
¿Es possible millorar l’aprenentatge de la matemàtica? ¿Quina és la representació matemàtica que volia trobar PIAGET? ¿És possible aprendre matemàtica des del llenguatge?
¿Existeix alguna metodologia que pugui garantir la recuperació (=“search”) de conceptes i coneixements (o de la informació en general), quan ens interessi i sense “soroll”?
REFLEXIÓ: Si els ordinadors gestionen estructures virtuals (la Informació) com també ho són les estructures del coneixement, si ja se sap que en el cervell no hi ha estructures en forma de pàgines ni de línies ¿perquè amb els ordinadors actuals seguim utilitzant pàgines –com les pàgines Web o els e-Book– que és un recurs material ancestral de representació, de fa milers d’anys (els papirs)? Tot i el què ja poden fer els ordinadors, estrictament encara no s’ha fet reenginyeria de la informació ni del coneixement.
¿Què son les “Characteristica universalis” que proposà LEIBNIZ fa 300 anys?, doncs una cosa tan actual i important com:
Un “alfabet” propi del pensament humà en el que cada concepte fos representat per un únic caràcter real. Es obvi que si poguéssim trobar caràcters o signes adequats per a expressar el nostre pensament amb similar claredat i exactitud com la aritmètica expressa els números, o la geometria les línees, totes les investigacions que depenen de raonaments es podrien fer mitjançant la gestió d’aquests caràcters com si es tractés d’un procés de càlcul numèric. Els pensaments complexos estarien representats per la combinació de caràcters de pensaments simples.
Al final de la part “Mathesis universalis” s’enllaça amb un breu document sobre K. L. von BERTALANFFY que expressa la impossibilitat de que arribés a una “Teoria general de sistemes” com ell pretenia pel motiu de no haver tingut en compta la informació. Anàlogament, es pot dir sobre Ludwig WITTGENSTEIN i el seu “Tractatus Logico-Philosophicus”, què sense matemàtica ni psicologia cognitiva, mai podia arribar a la premonició de LEIBNIZ. I precisament per tenir-les en compta (a més de la informació que està implícita en el coneixement), amb el “Sistema conceptual” es va poder arribar a les “Characteristica universalis”.
Es tanca doncs un procés de 5 000 anys que relata breument (4 pàgines) el document “Heurística de los sistemas numéricos y conceptuales”:
https://www.sistemaconceptual.org/pdf/CharacteristicaUniversalis-SC.pdf
que fa un recorregut històric-heurístic que contextualitzarà al lector.
Com deia a “Mathesis universalis”: … com s’anirà veient aquí mateix, el coneixement humà es representa i descriu perfectament en base a informacions elementals, les tríades cognitives formades por dos conceptes relacionats (aRb, amb “a” i “b” conceptes; i “R” relació), amb les que mitjançant la seva agrupació i estructuració virtual es forma qualsevol coneixement por complexa i profund que sigui. Per exemple: “Un Congost es l’ Efecte causat per l’ Erosió”. A dita representació l’anomeno “Sistema conceptual” i resol totes aquestes preguntes.
* Podeu consultar la versió original (2008) de la corresponent web en: Català, Castellano/ Español i English.
Així doncs, ¿què es el Sistema conceptual?:
Una potent eina metodològica (unificadora de matemàtica semiologia semàntica i psicologia) que permet estructurar, definir, representar i codificar de manera inequívoca i exacta tots els conceptes, coneixements i raonaments. Aquests es descomponen en els seus elements simples, i poden ser composats i operats els uns amb els altres lògicament i sense error, tal com pretenen les “Characteristica universalis” de LEIBNIZ. A la vegada, la seva recuperabilitat es òptima, sense “soroll”.
Des dels “Sistemes numèrics posicionals (binari, …, decimal, …)” amb els que avui representem tan eficientment els números (=representadors del concepte “Quantitat”), el “Sistema conceptual” és una “Extensió algebraica” (en la seva interpretació matemàtica estricta) dels números a tots els conceptes, numèrics o no, traslladant les seves característiques de intuïtivitat exactitud i operabilitat.
Mitjançant els “Sistemes numèrics posicionals”, quantitats vistes per primera vegada com 64 785 213, podem valorar-les i comprendre-les immediatament per les seves relacions amb altres quantitats, doncs de la mateixa manera, mitjançant el “Sistema conceptual” també podem representar tots els conceptes i coneixements, d’una manera fàcil, exacta, intuïtiva i comprensiva (per les seves relacions). No hi ha lloc per a ambigüitats ni demagògies.
Tal com hauria estat difícil intentar explicar el fenomen d’Internet o la Telefonia mòbil fa només 50 anys, els enunciats anteriors poden sonar a ciència ficció, o ni tan sols entendre’s. Lo ideal seria simplement utilitzar-lo, sensitivitzar-lo, però el Simulador actual es uni-usuari i amb un intercomunicador per a treballs d’administració. Tot i què permet demostracions significatives, s’està treballant en migrar-lo a suport obert en Internet (“Migración de arquitectura tecnológica y de datos de un Sistema Conceptual“, Carlos GONZALEZ, 2016, 221 pàgines), i també un intercomunicador adaptable a las diferents edats dels usuaris. Amb això es permetria a tercers, desenvolupar les múltiples aplicacions posibles. Veure-les en “Aplicaciones” de la Web del 2008.
Des de la bicentenària Encyclopédie (1751-1772) en paper de DIDEROT, d’ALEMBERT i VOLTAIRE, la informàtica ha permès en pocs anys reemplaçar-la amb un suport molt més àgil i eficient (per exemple la Wikipedia). Tot i això, en el fons, es tracta de la mateixa metodologia discursiva i alfabètica, amb els recursos addicionals que aporta la informàtica. Com les “Pàgines Web”, què son una presentació en pantalla dels mateixos papirs ancestrals de fa 5000 anys. Com s’ha dit, a la nostra psique, el coneixement no s’estructura alfabèticament, ni discursivament amb línees frases paràgrafs pàgines/ papirs, sinó què relacionalment i arbradament. Però encara seguim amb les metodologies condicionades per un suport material ancestral —el papir/ la pàgina— pel desconeixement d’aquestes facultats relacionals naturals i intuïtives, i en conseqüència per no simular-les informàticament com ja es podria fer. La informàtica i el Sistema conceptual permetria anar més enllà i fer una estricta re-enginyeria dels recursos pedagògics, de la transmissió de coneixements i de la recuperació de la informació (“Cercadors”, “BigData”).
En els diversos documents enllaçats que seguiran, es troben impressions de pantalla del Simulador de les “Characteristica universalis” del Sistema conceptual, encara en l’estat de l’any 2000 (uni-usuari). L’estructura del nou administrador, multi-usuari, a través d’Internet (2019) és:
Aquí es mostra la pantalla del concepte “Forma”, que estableix més de 200 relacions amb altres conceptes (cada element presentat és un enllaç d’un hipertext, no es tracta d’un text tradicional). Cada relació suposa un Coneixement simple “aRb” (on “a” és Forma).
O un concepte sensitiu com Ludoteca:
El Simulador disposa actualment de 50 000 coneixements simples, que per l’estructura del Sistema conceptual son estrictament Metadades, per què poden generar altres coneixements derivats. Així, es defineixen exactament 20 000 conceptes i uns 500 000 coneixements significatius derivats. No es tracta d’un text “enciclopèdic” sinó què només d’enllaços automàtics entre conceptes, el que va definint els coneixements mitjançant les relacions subjacents. Un “Hipertext” exhaustiu i comprensiu, a diferència del Hipertext tradicional, on, a més, els enllaços s’estableixen “manualment”.
Per a cada element del pensament (concepte, coneixement, …) el Sistema conceptual disposa d’un codi intern únic, alfanumèric (l’equivalent als números), gestionat pel ordenador, però que l’usuari no necessita conèixer. Veure “El código del lenguaje“, 2001, 43 pàgines en castellano).
No es tracta d’un idioma nou (els conceptes i coneixements !no depenen d’un o un altra idioma!). A l’inrevés, el Sistema conceptual es va originar l’any 1984 al intentar construir un Producte universal (en la seva interpretació algebraica) per a tots els idiomes existents (veure “Classificació i posterior recuperació de la Informació“, 2008, 35 pàgines).
Qualsevol pot expressar-se en el seu idioma, i el Sistema conceptual permet desambiguar i corregir sintàcticament, anàlogament a un corrector ortogràfic amb la ortografia, pel que pot fer de traductor exacte i immediat entre qualsevol idiomes que l’hagin indexat. Veure “Conferencia del Search-congress 2009” (pp. 15-16).
Dos exemples diferenciats. “Sedan-Coupé” és un concepte sensitiu però molt específic. La seva definició exacta requereix 12 abstraccions (nivell jeràrquic 12; Successió de CAUCHY de 12 termes) degudament ordenades (Sistema de 12 equacions les quals incògnites son les abstraccions; Matriu diagonalitzada de dimensió 12). “Element nilpotent (d’un Ideal nilradical)” es un concepte molt virtual de la Geometria algebraica, l’estudi del qual requereix prèviament de desenes de tractats matemàtics, però què amb un Sistema conceptual es directament assequible per les seves 10 abstraccions, 8 de les quals de comprensió elemental. Una perspectiva que constata la integració de disciplines tan tradicionalment irreconciliables com matemàtica, psicologia y llenguatge (a través de la semiologia i la semàntica intrínseques). Vegis al document “Bases matemáticas…” (2015) la part “Sucesión algebraica exacta corta” (pp. 8 a 13); i també “Element nilpotent (i Sedan-coupé): aproximació a un complexe concepte de la matemàtica” (2009, 16 pàgines).
A la vegada, el “Sistema conceptual” pressuposa disposar d’una Representació dels processos cognitius humans, tan del seu funcionament com de la seva progressió amb l’edat, el què fou l’aspiració de PIAGET, o la conclusió del que inicià BOOLE fa més de 150 anys amb “Les lleis del pensament” (“The Laws of Thought”, 1854). Respon, doncs, a la pregunta pendent “¿Com coneixem?”
Simulador Web
Mercès a la colaboració de Carlos GONZALEZ ja comentada, avui (2021-06-11) també es disposa de la versió Web del simulador, oberta a qualsevol que ho desitgi. S’instala amb les breus instruccions que es troben a:
https://www.sistemaconceptual.org/pdf/ManSCWWW.pdf
i es pot utilitzar seguint el “Manual de usuario” (castellano) que s’activa des del mateix programa amb el botó:
que activa l’enllaç:
https://www.sistemaconceptual.org/pdf/ManSC.pdf
Redes neuronales, Grafos y Sistema conceptual (Castellano/ Spanish)
Albert FERT, con la autoridad que le otorga su trabajo en tecnología informática premiado con el Nobel de física el 2007, pone en duda la viabilidad de las Redes neuronales (“eldiario.es”, 2020-02-08), así como la baja eficiencia de los buscadores (“Search”), solo basados en maquinaria y consumo (dado que la eficiencia solo se puede aportar con la comprensión y el razonamiento).
Ello se debe a que fue una propuesta similar a la de una apartada tribu polinesia que durante la Segunda guerra mundial vieron aviones por primera vez y construyeron una estructura análoga con troncos y ramas, pretendiendo que volara (sin los imprescindibles conocimientos más básicos de los fluidos y la aeronáutica).
De “El conocimiento de los niños a los 3 años”:
Lo importante y básico en una “Red” es la relacionabilidad “aRb” que posibilita, lo que está en coherencia con el desarrollo de las interconexiones neuronales de los niños en función de su estimulación. La “Red”, o mejor su extensión, sirve de soporte para la acumulación de la información (memoria). Y como ya se acaba de decir, para la ágil transmisión y disponibilidad de las informaciones requeridas en cada ocasión. Lo dinámico, los procesos, vienen posibilitados por la disponibilidad de interconexiones que permiten procesos relacionales, no por la “Red” en si misma. Como si fueran los cruzamientos que caracterizan a las CPU. Y así, mediante los relacionadores disponibles según requiera la versatilidad de la psique, se pueden “complejar” tan ilimitadamente como sea necesario la información soportada por la “Red”.
Además, y sin ser plenamente conscientes, lo único útil que los investigadores y programadores de las Redes acaban ejecutando dichas redes, es la gestión relacional. Dicho muy groseramente, la “Red” sería lo estático, o lo cuantitativo; las interconexiones lo que permite lo dinámico, los procesos, lo cualitativo.
La “tecnología ignorada” por las actuales Redes es la estructura de información que pueden soportar, sin la que, solo la Red, es algo inútil.
Ante una pantalla como la anterior es habitual la reacción de que “hay demasiadas palabras“, al no tener en cuenta el cambio de paradigma que representa. No son “demasiadas” palabras sino que muchos conocimientos selectivos para acceder a una estricta Red neuronal tal como se ha pretendido hasta hoy pero sin conseguirlo. Se trata de la entrada, múltiple y selectiva según las necesidades del usuario, a un inmenso grafo formado por el conjunto de TODOS los conocimientos disponibles en el que se puede navegar intuitivamente por el Espacio tridimensional del conocimiento.
Se han hecho tres filtros para edades de 5, 10 y 15 años según la maduración de las facultades cognitivas del usuario, pero en cada de estos niveles seria absurdo restringir las “entradas” disponibles, pues el usuario puede seleccionar de inmediato las que le interesa para empezar a navegar por dicho Espacio.
Documents (català)
El que seguirà son documents sobre els principis teòrics del Sistema conceptual (matemàtics, psicològics, semiològics i semàntics), i una col·lecció de demostracions del simulador transcrites a text.
La Web ja esmentada del 2008, a la pestanya “Proposta“, es fa una breu exposició. Quan li vaig explicar a Ferran, va escriure aquest clar, contundent i brevíssim escrit: “El meu amic Carles“, de 1999.
El document “Breves comentarios a la estructura simbólica intrínseca del pensamiento“, de 1999, 8 pàgines en castellano, és més científic i complet però sense deixar de ser didàctic i breu.
Els dos documents bàsics del “Sistema conceptual” son:
– “El kerigma del pensament. L’estructuració del pensament i del coneixement” (2007, 50 páginas en catalán). Es la perspectiva psicològica que descriu -d’una manera completa i per primera vegada (d’aquí “kerigma”)- el progrés de les facultats cognitives del home. Com si fos la autobiografia cognitiva de qualsevol persona. Dit document incorpora integràdament els aspectes matemàtics. Semàntica intrínseca, el nexe de la matemàtica i la psicologia. AutoAplicacions. Dualitat algebraica i Operador “Star”. Ja comentat al sots-menú “Mathesis universalis“.
– “Bases matemáticas del Sistema conceptual (intrínseco y exacto)” (2015, 82 pàgines en castellano). És la perspectiva matemàtica recíproca del anterior, afegint elements propis de la “Mathesis universalis“. Dit document incorpora integradament els aspectes psicològics. És una recopilació de documents del 1996.
Per molt que busqui (avui és ben fàcil amb els “Cercadors” d’Internet) el lector podrà comprovar que ambdós documents contenen més d’un centenar d’aportacions totalment noves i importants.
Per a que siguin més accessibles al lector, en base a aquests dos documents estic fent una sèrie d’articles explicant detalladament els processos de formació del coneixement humà a les diferents edats, als 2 anys (en dues parts), als 4, als 6, als 10, … amb la intenció de publicar-los a revistes.
A la vegada, com darrerament s’ha posat de moda la perspectiva neurològica en l’estudi del coneixement i del llenguatge, dos documents mostren la inutilitat d’aquesta línia d’investigació front el que resolt la perspectiva psíquica-informacional de la “Representació del coneixement” formulada el 1996, amb el Sistema conceptual i les “Characteristica universalis”:
– “Explicación a observaciones neurológicas recientes sobre “Interbrain coupling”, en base a aportaciones históricas de LEIBNIZ, BOOLE, FREUD, PIAGET, MARTINET, y HUBEL-WIESEL“. Document molt breu (4 pàgines en castellano, 2019) que resol un problema recent plantejat pel neurolingüísme , front la inutilitat del llarg treball exposat a la revista “Cortex”, el que constata la inutilitat de la perspectiva neurològica. I encara més, perquè tot els criteris que expressa el document ja estaven establerts fa més de 20 anys.
“Filosofia de la tecnologia” (2020, 3 pàgines i Annex, en català). Absurditats i contradiccions de la filosofia i la neurologia en alguns autors.
Cinc importants documents complementaris son:
– “Què és la Conscienciació?“, 2007, 76 pàgines, ja comentat en la pàgina inicial “Mathesis universalis” pels seus continguts integradors de psicologia, matemàtica, biologia, genètica, …
– “¿Qué es la Inteligencia?“, 2008, 35 pàgines traduïdes al castellano/ español per Juan REMENTERIA. S’exposa la seva definició més estricta/ exigent, res a veure amb els simples automatismes de la abusivament anomenada “Intel·ligència artificial”.
– “Classificació i posterior recuperació de la informació” (2008, 35 pàgines). Anàlisi i explicació dels processos de classificació i recuperació de la informació, que a la vegada ressegueix l’heurística que va a portar al Sistema conceptual entre 1984 i 1996.
– “Procedimiento asistido por ordenador para la representación de elementos producidos por el pensamiento” (2001, 37 pàgines en castellano) Memòria completa abans de resumir-se i adaptar-se al format legal de les Patents. Exposa, tan els fonaments teòrics d’un Sistema conceptual intrínsec i exacte, com els procediments més bàsics de simulació informàtica dels processos cognitius del pensament.
– “Conocer cómo conocemos, para buscar a la perfección. El paradigma basado en el Sistema conceptual” (2009, 19 pàgines més annexos, en castellano) Conferència en el “Search congress” sobre el Sistema conceptual que va ser molt ben entesa i amb ressò, pel que és recomanable llegir. Interessant exemple d’analitzador i corrector sintàctic. Desambiguació. Amb dos didàctics annexos. Annex 1 i Annex 2
Escrits en el seu dia en “WordStar”, estan pendents de migració als formats actuals (pdf), el document bàsic inicial del 1996:
“Diccionari intrínsec i Llenguatge natural (Anàlisi i Síntesi)”, 252 pàgines,
així com els seus 6 documents complemetaris:
– “Diccionarios universales/ intrínsecos: Introducción”, 1996, 8 pàgines, en castellano;
– “Estructuració de la natura, l’artificialitat, la realitat i la virtualitat. Representació matemàtica i conseqüències psicològiques”, 1996, 29 pàgines;
– “Aspectes matemàtics i psicològics de la representació conceptual en Terminologia”, 1996, 33 pàgines;
– “El Mètode com sistema estructurat a partir del coneixement. Representació matemàtica i conseqüències psicològiques”, 1996, 23 pàgines;
– “La inteligència, el pensament i el llenguatge humà en els Simis, des de la perspectiva de l’estructuració en nivells de progressiu complexament”, 1996, 20 pàgines;
– “Hacia una propuesta de representación conceptual independiente de las lenguas”, 1997, 30 pàgines en castellano;
En ells s’enuncien diversos elements de la Ciència universal: semiologia intrínseca i semàntica intrínseca (integradores de la matemàtica la psicologia i el llenguatge); les tipologies de ciències; els nivells de complexament; les transferències d’elements metodològics, …
Ja està disponible “Les Relacions del Llenguatge“, 1996, 103 pàgines, on s’exposen detalladament el centenar de facultats específiques que conformen el coneixement humà, obtingudes, entre 1987 i 1995, analitzant amb un programa d’ordinador els invariants geomètrics dels elements del pensament. Una fèrtil i inèdita aplicació de la Geometria algebraica al llenguatge.
Semiologia i Semàntica
“Tríptic” (1998, 36 pàgines) Tres documents sobre semiologia i semàntica que detallen diversos errors greus en que incorre el llenguatge en qüestions bàsiques, pel que arrosseguen a tota la lingüística. Una constatació inequívoca de l’arbitrarietat i la manca de rigor d’aquestes disciplines, sacramentalitzat pels diccionaris de la llengua. En el tercer document, la significativa demostració “L’ús dels diccionaris: ‘ludoteca’, ‘botànica’, i ‘signatura'” s’ha actualitzat a “Bases matemáticas del Sistema conceptual”.
“‘per’ i ‘per a’: equívocs actuals i proposta de criteris d’utilització fàcil i inequívoca.” (1998, 44 pàgines) Escrit que detalla un error greu en que incorre el llenguatge en qüestions bàsiques com és el cas de la semiologia lingüística, pel que arrosseguen a tota la lingüística. Anàlisi dels criteris de P. FABRA, J. COROMINES i J. SOLÀ (que va menysprear l’escrit).
Resums
“L’arbre de la saviesa” (1996, 1 pàgina) Resum del Sistema conceptual evocant Ramon LLULL (1232-1316) (2001, 1 pàgina)
“Doble hoja” (2001, 2 pàgines en castellano) Brevíssim full doble de resum del Sistema conceptual (2001, 2 pàgines, en castellano)
“El meu amic Carles” (1999, 4 pàgines) Breu, contundent i entretinguda reflexió d’En Ferran ESPIELL sobre el Sistema conceptual
“Sistema conceptual para no conceptuales” (2009, 6 pàgines en castellano) Breu introducció al Sistema conceptual d’En Ramon BARTOMEUS (Fundació IWITH)
Demostracions
“Forma: un exemple del sistema conceptual” (2008, 23 pàgines) El concepte “Forma” i les més de 200 relacions que estableix amb altres conceptes, és un il·lustratiu exemple de la potència comprensiva d’un Sistema conceptual, així com per a diferenciar “paraula” i “concepte”. El document “Element nilpotent (d’un Ideal NilRadical)” d’aquesta mateixa Web, complementa aquest document.
“Element nilpotent (d’un Ideal NilRadical)” (2009, 16 pàgines) Definició d’un concepte molt virtual de la Geometria algebraica, l’estudi del qual requereix prèviament de desenes de tractats matemàtics, però què amb un Sistema conceptual és directament assequible per les seves 10 abstraccions, 8 de las quals de comprensió elemental. Complementa el document “Forma”.
“Marketing relacional” (2003, 12 pàgines) Anàlisis del llibre “Marketing relacional” de P. J. REINARES y J. M. PONZOA, ben valorat en el seu dia. Tot i els nuls coneixements anteriors d’aquest àmbit, va permetre una ràpida lectura, reduint-lo a uns limitats elements cognitius (conceptes i relacions), detectant inconsistències i mancances, així com diverses pàgines inútils.
“Estel” (1999, 7 pàgines) Desambiguació. Constatació de la inutilitat dels Consells de redacció i Censors de les revistes. El Sistema conceptual permetria analitzar articles i comparar-los amb d’altres anteriors per a veure si aporten quelcom nou. Això permetria reduir en un 90% la literatura científica.
“ISER, Wolfgang” (2007, 7 pàgines en castellà) Document que pot ajudar a lingüistes i filòsofs a situar el Sistema conceptual en relació als seus coneixements professionals. Resulta d’una coincidència fortuïta amb ell, a Allensbach.
https://www.sistemaconceptual.org/pdf/Cercadors.pdf
https://www.sistemaconceptual.org/pdf/AjutsHelps.pdf
https://www.sistemaconceptual.org/pdf/Language2.pdf
https://www.sistemaconceptual.org/pdf/Kerigma.pdf
https://www.sistemaconceptual.org/pdf/CercaTalents.pdf
https://www.sistemaconceptual.org/pdf/EnciclopediaCatalana.pdf
https://www.sistemaconceptual.org/pdf/Encarta.pdf
https://www.sistemaconceptual.org/pdf/Micronet.pdf
https://www.sistemaconceptual.org/pdf/Reunio20180725.pdf
Contacte: cucobo@gmail.com